Blog de Categoría Enxarxant els moviments, construint contrapoder.

Posicionament de la CNT-AIT



"; echo "

"; //Incluye banners afiliados*/ include('propios/banners_auto.php'); ?>
 
Enxarxant els moviments, construint contrapoder. PDF Imprimir E-mail
Escrito por ad   
Martes, 22 de Marzo de 2011 14:55
Aquesta dinàmica, si bé potser dificulta realitzar tantes grans manifestacions (com a Itàlia, on són més freqüents), si que és capaç d'articular accions sorprenents com, la Consulta Social per l'abolició del deute extern el 2000, la resposta social del 13- M del 2004 o la ILP d'aquests darrers mesos per una Catalunya lliure de transgènics.

Aquestes experiències exitoses ens demostren que aquí les grans coses succeeixen no quan ho decideixen grans organitzacions sinó quan s'estén des de la base un sentiment generalitzat de motivació i empoderament. Els desencadenants d'aquests processos són petits nodes, (persones i col·lectius) poc representatius en nombre de persones però en canvi molt connectats.

Davant d'aquests desencadenants, cada grup local reacciona reproduint i avivant el senyal, de manera que s'estén i s'amplia “l'espiral” de contacte. No és a partir d'una disciplina d'organització sinó del seu propi criteri, llibertat i autonomia.

Així doncs, si algunes paraules caracteritzen aquests nous moviment socials, són la descentralització i l'autonomia, com a formes d'actuació que permeten alhora la llibertat de cada element, individual i col·lectiu per a que pugui realitzar la seva activitat, i la capacitat de generació d'alternatives col·lectives, plurals i útils per a la transformació social, de forma coordinada.

Un altre dels valors d'aquests nous moviments socials és l'horizontalitat, és a dir, la manca de jerarquies, donat que s'ha demostrat històricament que les direccions quan acumulen poder acaben aprofitant-lo per perpetuar-se i en benefici dels seus interessos particulars en lloc del be col·lectiu.

Amb horitzontalitat i autonomia es permet que els espais de decisió siguin múltiples i que el consens sigui una pràctica habitual a l'hora de dinamitzar els debats i les activitats. Aquest mecanisme fa que el moviment no es pugui destruir fàcilment. En no tenir líders absoluts i formals, aquests moviments socials no es poden aturar fàcilment perquè no hi ha president o representant a qui corrompre o detenir, i es procura que totes i cada una de les persones i els col·lectius s'empoderin perquè ningú hagi de ser imprescindible. Sovint els mass media procuren convertir els portaveus en líders, i els moviments socials ho eviten amb estratègies com les rotacions de portaveus.

Ara bé, és molt important evitar que la descentralització i horitzontalitat s'acompanyi d'atomització o disgregació.

Entenem que la diversitat és part de la nostra força, rebutgem el missatge únic, i volem fer saber que tenim molts missatges diferents que es respecten i s'enriqueixen mútuament. Però per tal que es pugui donar aquesta capacitat de coordinació, tan necessària, s'han de fomentar els espais de trobada i coneixença entre els diferents participants i compartir els recursos que cada grup disposa o coneix.

Precisament aquestes han estat algunes de les conclusions i propostes de la “Trobada de moviments socials: posem en marxa el decreixement i construïm contrapoder” que el passat juliol va reunir 350 persones.

De la Trobada de moviments socials, va sortir el projecte de posar en marxa un gran banc de recursos de tot tipus; materials per compartir, habitatges buits o amb espai, terres per cultivar, coneixements per l'autogestió quotidiana, propostes pel decreixement, i d'altres...

La construcció d'aquests elements de cooperació social, pot permetre optimitzar esforços i energies, connectar espais i estendre cada vegada més la xarxa, de manera que esdevingui molt més forta i dinàmica.

Ara bé, totes aquestes característiques i voluntats no són suficients per construir realment alternatives de societat, més enllà dels projectes de petits col·lectius que explicàvem en les pàgines anteriors. Per tirar endavant noves maneres de viure, cal molta dedicació i fan falta recursos materials. En el sistema capitalista, la dedicació i els recursos es compren amb diners; i és clar que els que s'hi oposen, de diners, acostumen a tenirne pocs, esdevenint aquest un problema limitant per la consolidació de les alternatives. Per això històricament hi hagut expropiacions a la banca i per això hi ha qui prova noves estratègies d'acció com la que s'ha explicat en les pàgines centrals. A més d'això, cal anar més enllà i crear un sistema d'accés a les necessitats que en sí mateix sigui part de l'alternativa de societat, i no només una eina instrumental per aconseguir-la.

Després de molts tallers i diverses propostes, en la Trobada de moviments socials del juliol es va acordar tirar endavant l'Espai Públic Autònom, un projecte per a construir una alternativa econòmica que pugui contribuir a que els diversos projectes transformadors es puguin consolidar.

L'Espai Públic Autònom consistiria en una xarxa de persones i recursos, on es garanteixin les necessitats bàsiques de les persones que hi participin, amb l'objectiu que aquestes deixin de dedicar-se a treballar en l'economia capitalista i es puguin dedicar a projectes de la societat alternativa.

Propostes com aquestes volen contribuir a que la gent organitzada ens els moviments socials puguin esdevenir un contrapoder real als poders fàctics, de manera que puguem oposar- nos als plans dels de dalt, alhora que posem en pràctica un embrió del que pot ser una nova forma d'organització de la societat.

Evidentment això als més poderosos no els fa cap gràcia, de manera que responen amb estratègies que no per diverses no són ja prou conegudes. La primera d'elles seria la integració, acostuma a utilitzar-se davant dels col·lectius més moderats o dependents econòmicament, de manera que se'ls finança i se'ls obra la porta a participar d'alguna manera en l'acció de govern a canvi d'aturar el seu potencial transformador.

Quan aquesta no funciona en venen moltes d'altres. Una d'elles és la repressió que també arriba per part de l'estat. Aquesta coarta determinades mobilitzacions i projectes, alhora que tracta de fer-nos agafar por o desanimarnos; una variable d'aquestes són les multes cada cop més freqüents i que busquen inhabilitar- nos econòmicament. Una altra és la criminalització que arriba des d'alguns mitjans de comunicació de masses. Amb ella es pretén que la societat rebutgi els moviments socials i tot el que fem i també trencar ponts amb d'altres sectors socials. Quan cap d'aquestes funciona simplement se'ns censura.

Però cap d'aquestes estratègies aturarà els moviments socials. Ara, en un context de crisi estructural del sistema capitalista, és moment, més que mai, d'esforçar-nos i seguir lluitant per la llibertat dels pobles i de les persones, de seguir construint una altra societat, de practicar una millor manera de viure.

Mentre fem camí, és important recordar que cap partit parlamentari pot representar les propostes dels moviments socials que criden a fer política d'una altra manera.

En contrapartida, animem a la ciutadania a organitzar-se amb els veïns i veïnes en assemblees de barri, a muntar assemblees a les universitats i a la feina.

Convidem així a tothom a participar directament de la transformació de la societat partint de l'entorn vital de cadascú i a connectar en els debats i en les accions, les problemàtiques concretes amb les causes estructurals que les provoquen i les seves alternatives aquí i ara.

En resum, cridem a tothom, a participar de la política, directament i sense intermediaris. Perquè viure d'una altra manera és a les nostres mans, de tots i de totes.