Totes les notícies Internacional Pilotes fora: 6 ulls i un mort

Posicionament de la CNT-AIT



"; echo "

"; //Incluye banners afiliados*/ include('propios/banners_auto.php'); ?>
 
Pilotes fora: 6 ulls i un mort PDF Imprimir E-mail
Miércoles, 11 de Abril de 2012 10:50

Iñigo Cabacas Liceranzu, ferit la setmana passada per una pilota de goma després del partit de futbol que va enfrontar l'Athletic i el Schalke alemany, ha mort avui. El jove havia ingressat dijous passat, en estat crític, a l'hospital de Basurto. Familiars, testimonis udio 1, àudio 2) i amics han denunciat insistentment que Cabacas va rebre un impacte de pilota de goma disparada per l'Ertzaintza al casc antic bilbaí, a una distància inferior als 20 metres i en el decurs d'una càrrega indiscriminada. Aquesta tarda una multitudinària concentració silenciosa ha homenatjat Cabacas al llocs dels fets, mentre creixen les veus socials i polítiques al País Basc que demanen la dimissió del conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, que ha anunciat que compareixerà d'urgència aquesta setmana. L'autopsia que se li ha practicat el matí del 10 d'abril ha confirmat científicament que la causa de la mort ha estat l'impacte d'una bala de goma.

Cabacas, però, no és la primera víctima mortal al País Basc per aquesta munició policial. Malgrat mai va haver-hi una investigació a fons, Rosa Zarra (Donosti, 1995) va morir després de rebre un impacte de pilota de goma en una mobilització reprimida per l'Ertzaintza. També sense investigació va quedar la mort de Kontxi Sanchiz a Hernani, el convuls 14 de març del 2004: Sanchiz, de 58 anys, va morir per parada cardirespiratòria després que l'Ertzaintza disparés salves de fogueig antiavalot en una manifestació que protestava per l'assassinat del forner Angel Berrueta a Iruña.

Menció similar a banda mereixerien els pots de fum, emprats a la darrera vaga general pels Mossos d'Esquadra per primer cop en 20 anys. En aquest sentit, el 1987, a Reinosa i enmig de les protestes contra la dura reconversió industrial, va morir el treballador Gonzalo Ruiz, asfixiat com a conseqüència de la inhalació del fum dels pots disparats per la Guàrdia Civil. El 2009, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar amb 170.000 euros Mikel Iribarren, ferit el 1991 -17 anys abans- per l'impacte d'un pot de fum disparat a boca de canó. Iribarren va estar un mes en coma i va requerir 459 dies de recuperació. També a Iruña, el 14 de maig de 1994 moria Alejandro Gorraiz Ezkurdia. Havia ingressat en estat greu després que el 17 d'abril un pot de fum llançat per la policia espanyola entrés per la finestra del seu habitatge. La causa va ser arxivada perquè mai es va poder identificat l'autor del tret.
 

8 morts durant la 'transició'
Memòria silenciada d'un període sempre edulcorat, la violència institucional contra les protestes obreres i els anhels de llibertat del postfranquisme reformat  va deixar, entre 1977 i 1979, 7 víctimes mortals per impacte de pilota de goma i una per impacte de pot de fum.  El 19 de febrer de 1976 a Sabadell, en el context de la històrica vaga convocada contra la repressió registrada dies abans, David Wilson, professor de la FIAC, fou ferit per l'impacte d'una pilota de goma mentre mirava per la finestra: morí dies després. El gener de 1977 moria per impacte de pilota de goma, a Cartagena, Pancho Egea, treballador de la construcció de 19 anys durant una manifestació del sector. El mateix dia, per impacte directa de pot de fum durant la mobilització per denunciar l'assassinat d'Arturo Ruiz, moria a Madrid Mari Luz Nájera Julián, estudiant de Sociologia de 20 anys.

El 14 de març del 1977 moria a Donostia ferit per pilota de goma José Luis Aristizabal Lasa, estudiant d'Empresarials de 20 anys, en el decurs de la I Setmana per l'Amnistia. I el 30 de març moria Isidro Susperregi Aldako, de 68 anys i militant d'ANV, després de ser ferit 15 dies abans per una pilota de goma disparada per la Policia Armada.

Rere la Diada del 1977, moria a Barcelona, Carlos Gustavo Frechen Solana, de 28 anys, per impacte al cap de pilota de goma. El març del 1979 moria a Parla (Madrid) Ursino Gallego, de només 14 anys i letalment ferit per una pilota de goma quan participava d'una mobilització veïnal que demandava aigua per a la localitat. Finalment, el juny de 1979 moria a València per pilota de goma disparada a curta distància Valentín González Ramírez, de 20 anys i en el decurs d'una vaga als mercats, quan provava de defensar el seu pare d'una agressió policial.

6 ulls i desenes de ferits a Catalunya en 5 anys
En els darrers cinc anys, a Catalunya, sis persones han perdut un ull i desenes han resultat ferides de diversa consideració com a conseqüència de les pilotes de goma disparades pels Mossos d'Esquadra. Les dues darreres pèrdues irreversibles d'un ull es van produir a Barcelona durant la passada vaga general, en una jornada on -al País Basc- el jove Xuban Nafarrete també va resultar greument ferit per una pilota disparada a menys de 4 metres per l'Ertzaintza. Aquests fets venen sent àmpliament denunciats per l'associació Stop Bales de Goma, que denuncia fa anys "l’ús d’una arma condemnada per les institucions europees i que afecta els drets humans”.

Les bales de goma estan a les portes de ser prohibides definitivament a la UE, que les considera massa perilloses. La Comissió Europea estudia prohibir-les a partir de finals de 2012 i, amb aquesta finalitat, ja va requerir, fa mesos i per escrit, a les policies autonòmiques i estatals –Mossos, Ertzaintza, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia– que substituïssin i retiressin aquesta munició de l’arsenal policíac. La restricció comunitària també afecta la flashball francesa. De fet, van ser les lesions produïdes per aquesta munició –emprada durant la repressió contra la revolta de les banlieues de l’any 2005– les que van suscitar la directiva europea. La flashball és la pilota més lesiva, ja que dispersa nou minibales de goma a cada tret. Aquesta realitat va dur el rotatiu Liberation a titular a tota portada: “Atropellament policíac”. La qüestió va derivar, finalment, en un canvi de munició i de llançador. Aquesta directiva europea –que no serà vigent fins d’aquí un any- ja es compleix a estats com Suïssa, Dinamarca o Itàlia. Però a l'Estat espanyol segueixent fent-se l'orni.

Mentre Europa prohibeix, Interior es rearma
Mentre la UE fa passes lentes per avançar cap a la prohibició definitiva, el Departament d'Interior no només no retira les pilotes de goma sinó que n'adquireix, complementàriament, de noves. El març de 2011 es va fer públic que el Departament d’Interior havia adquirit quinze subfusells LL-06 de l’empresa armamentista suïssa B&T (Brügger & Thomet). La nova adquisició repressiva de Mossos d’Esquadra no va limitar l'antiga pilota de goma, sinó que va ampliar les municions disponibles. La voluntat manifestada per Interior era disposar d’un estri més precís en la repressió d’aldarulls i enfrontaments al carrer. Aquella adquisició, doncs, no anul·la en cap cas les actuals piloteres de goma –les italianes Franchi PA6 i Fabarm SDASS i la nord-americana Remington 870–, que continuaran sent utilitzades pels Mossos d’Esquadra com a darrer recurs. La nova munició, reglamentada amb un Protocol Normalitzat de Treball (PNT), va entrar en escena el 27 de març de 2011 i el 29 de març de 2012 a la plaça Catalunya. Avui, Guàrdia Civil -que el 2009 va adquirir 100.000 pilotes més- i policia espanyola estudien la seva adquisició, però els Mossos van ser el primer cos estatal que l’ha adquirida.

I+D militar suís
L’origen de la nova munició rau en la petició expressa que la policia francesa va cursar a la suïssa B&T perquè desenvolupés un estri més precís en la repressió de multituds. La policia gala va fer la sol·licitud després del toc de queda excepcional que es va decretar arran de la revolta de les banlieues–la tardor de 2005– i de l’enorme lesivitat que produïa la flashball. L'empresa va aplicar tecnologia militar punta i va reconvertir un subfusell militar de granades –que l’exèrcit portuguès empra a l’Afganistan– en una arma aplicable als conflictes urbans. La nova eina és capaç d’impactar, disparada per una persona experta, en un objectiu de quinze centímetres a 50 metres de distància. Arriba a disparar vint projectils per minut.

La fabricant B&T és una empresa suïssa puntera en tecnologia militar, exportadora d’armes i proveïdora habitual de l’OTAN. Amb seu a Thun i una plantilla de 30 persones, els seus productes estrella són la metralleta MP9, el rifle de franctirador APR308 i el llançador de granades GL06. L’adaptació d’aquest llançagranades per ser utilitzat durant la repressió al carrer, rebatejat com LL-06, és l’adquisició que ha fet Interior. El llançagranades incorpora la denominació LL-Less Letal (Lesivitat Menor) i els seus distribuïdors comercials en destaquen la precisió, que “permet fer microcirurgia” al carrer. El projectil emprat, de 40x46 mil·límetres, és similar a una pilota de golf i està recobert de foam, una escuma viscoelàstica de poliuretà d’alta densitat. L’impacte de la nova pilota a la cama produeix inhibició muscular immediata i paralitza la persona, que no pot caminar fins al cap d’un minut: la coixesa posterior es perllonga durant dies i les seqüeles podem durar fins a 45 dies. El preu de la munició no s’ha pas fet públic, però els projectils estan catalogats com a SIR (Safe Impact Round, impacte salvant l’entorn), un reconeixement explícit –que ha estat negat reiteradament– del fet que les pilotes de goma generaven cops indiscriminats i descontrolats del tot. La nova pilota de goma, que només es pot disparar a cuixes i cames, surt projectada a 300 km/h, evitaria rebots de trajectòria incontrolable i té doble modalitat: distància curta (disparada entre 1 i 50 metres) i llarga (entre 20 i 80 metres).

Sarcasmes i negocis
Des de l'Ametlla del Vallès, Andreu Soler Associats és l’empresa que distribueix el subfusell i la nova munició de B&T a l’Estat espanyol. L'empresa té activitat econòmica reconeguda i classificada com a “comerç al detall de joguines, articles d’esport, roba de vestir, armes i cartutxeria” l’any 2009. A la classificació estàndard industrial (SIC), avui, hi consta com a “botiga de joguines”, malgrat fa negoci venent material repressiu.

Andreu Manel Soler Mercadal és propietari únic de l’empresa, ubicada a la carretera de Sant Feliu de l’Ametlla del Vallès i –des de 2005– distribueix també en exclusiva les polèmiques pistoles Taser (elèctriques) o les porres extensibles ASP. Interior va adquirir 4.852 unitats d’aquestes porres el 2008, per valor de 142.000 euros. A la web d’Andreu Soler Associats, sota el lema 'Apoyo a nuestras tropas', s’ofereixen descomptes a militars de l’exèrcit espanyol que vagin “a zona” (referint-se l’Afganistan).

Pilotes de goma: una llarga polèmica
El juny de 2010, durant una roda de premsa a l’Ajuntament de Barcelona arran del cas Vilaró i el llançament indiscriminat de pilotes de goma a la plaça Espanya durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa, Joan Delort –aleshores Secretari de Seguretat– va respondre les preguntes de la DIRECTA dient que “Interior no es replantejaria l’ús de pilotes de goma”. Un any després, però, Interior va reseguir les passes de la policia francesa i va anunciat la nova adquisició de munició suïssa, justament quan l’Associació Stop Bales de Goma havia aconseguit reobrir el debat parlamentari sobre els danys provocats per les pilotes de goma. El debat es va tancar amb pany i forrellat després d'un pacte blindat entre CiU i PP.

En declaracions a la DIRECTA, Jorge del Cura, portaveu de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura, ja va demanar aleshores “màxima cautela” sobre la nova munició i va advertir: “no es renuncia pas a les pilotes de goma, tot i que se’ns dóna la raó sobre una situació que fa anys que estem denunciant: els centenars de persones ferides –greus i lleus– arran del seu impacte”.

Diferents van ser, també el març de l'any passat, les declaracions del portaveu sindical de l’SME dels Mossos, Antoni Castejón, que va afirmar que "l’actual escopeta funciona molt bé, tant pel soroll com pels efectes que tenen”, i que la nova munició "no és en cap cas substitutiva". Castejón, exescopeter de la Brigada Mòbil, valorava molt positivament la nova adquisició “perquè no és un canvi, és un plus”; admetia que “anirà molt bé quan els covards, perquè no tenen altre nom, es camuflin entre la gent”, i celebrava que s’ampliès l’arsenal disponible. El 28 de febrer, a Catalunya Ràdio, un altre portaveu dels sindicats, David Miquel (SPC), va referir-se a les lesions de les pilotes afirmant: “malauradament, els accidents es produeixen”.

El parer prohibitiu de la UE, però, no és el mateix que el dels màxims comandaments policials i els sindicats corporatius dels Mossos d’Esquadra. El comissari Sergi Pla, cap de la Comissaria General de Recursos Operatius i conegut amb el sobrenom de 'Stasi', va defensar públicament el pànic que generen pel seu efecte indiscriminat: “els manifestants no saben contra que impactaran i corren per evitar que els toqui a ells”. Que no li pregunti pel pànic causat a Iñigo Cabacas. És mort.

 

http://www.setmanaridirecta.info